La creu de Can Boquet
Situada molt a prop del dolmen de la Roca d’en Toni, aquesta creu senyalitza l’encreuament del camí de la carena de la serra. Com les creus del pla del Molí i del Mujal apareix al plànol de 1777. Sembla que la creu de ferro que actualment hi ha no ha canviat gaire ni la seva secular ubicació ni la seva forma primigènia.
La creu d’en Casals
Del citat plànol de 1777 sabem que era situada a peus de la riera de Cabrils, a frec del camí que duia del nucli de Sant Genís de Vilassar a Mataró. Hom perdé el rastre de l’existència d’aquesta creu durant el segle XIX, és possible que una rierada n’esborrés el rastre.
La creu gòtica de Cabrils
Segons es diu fou localitzada a frec de la riera de Cabrils, reutilitzada en una paret de can “Passa l’Aigua”. Desconeixent la seva original ubicació es fa difícil pensar que fos la creu coneguda com d’en Casals o alguna altra de les identificades al plànol esmentat. És un element patrimonial molt important. Segons el doctor Joaquim Graupera, “Es tracta de la part superior d’una creu obrada amb pedra de gres de Montjuïc, en que la columna de sustentació s’ha perdut. L’estructura és en forma de losange i cada un dels braços es troba unit a l’altre per unes decoracions lobulades que recorden les decoracions de les finestres gòtiques. A cada una de les puntes hi ha gravada una rosa com les que apareixen decorant els cimacis dels finestrals. Al centre, en una de les cares hi apareix la figura del Crist crucificat molt desgastat i en l’altra banda, la figura de la Verge. És molt semblant a un fragment de creu del Museu Marès, a la Creu de Llavallol (Vallvidrera / Barcelonès) i la Creu de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental) per situar les més properes al Maresme i d’altres, que es troben situades en les comarques de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia. Aquests paral·lels i el fet que el material sigui gres de Montjuïc ens fa pensar en la pertinença a un obrador barceloní dins una cronologia del s.XIV”.
