3. La Creu del Montcabrer

La Creu del Montcabrer, el landmark del Vilassar Històric

La principal creu del terme del Vilassar històric Ć©s, per la seva preeminent situació la de Montcabrer. Des del cim de Montcabrer, domina tot el terme i ha esdevingut en els darrers tres segles el landmark de la vella baronia de Vilassar i que no de bades ha fet que molts maresmencs es refereixen a l’indret d’on s’alƧa com la Muntanya de la Creu. S’ha dit que tal vegada aquesta creu sacralitzĆ  l’antiga ubicació dels vells costells medievals on el senyor feudal del castell enforcava els reus condemnats a mort i que encara molt abans, en temps de la Cultura IbĆØrica, havia estat lloc de culte i que, segurament arran d’això, havia propiciat a l’entorn de la dita cova de les encantades el naixement de tota mena de llegendes sobre bruixes i fetilleres.

Montcabrer domina imperiós tot projectant la seva preeminent creu al vell mig del pla de Vilassar. Foto Imma Romeu.

Al segle XVIII hom hi colĀ·locĆ  la creu per tal de servir de punt per comunir contra tot tipus de perills i amenaces el terme. Tot va comenƧar desprĆ©s del fort aiguat de l’1 de maig de 1707 i les desgrĆ cies que aquest episodi de violĆØncia natural produĆ­, que duguĆ© al rector de Sant GenĆ­s de Vilassar, Joan Moret Sala, a impulsar la colĀ·locació d’una Creu com a mostra tangible del prec general dels habitants de Vilassar (de Dalt, de Mar, de Cabrils i del Sant Crist que aleshores eren tots veĆÆns del mateix terme). El 7 de juny de 1707, amb la llicĆØncia episcopal corresponent es colĀ·locĆ  una creu de ā€œ20 palmsā€ de fusta de Teca amb un tub de vidre a l’interior que posseĆÆa la llicĆØncia del vicari general i alguns fragments de les relĆ­quies dels Sants MĆ rtirs de CĆ ller que es veneren des del segle XVII a Sant GenĆ­s de Vilassar. Es cantĆ  elTe Deum laudamus i es donĆ  per inaugurada, a mode de vot de poble, la creu que des d’aleshores havia de vetllar per les terres i els habitants de Vilassar en els propers episodis de pluja.

A la creu s’hi inscriviren les inicials de l’oració de Sant Benet contra malediccions i maleficis. Aquesta oració resa aixĆ­: C.S.S.M.L.N.D.S.M.D (Crux Santa Sit Mihi lux, non Draco sit mihi dux) – que sigui la creu Santa la meva llum i que no sigui el dimoni el meu guia – .Ā  La inscripció feta sobre la creu fa encara mĆ©s explĆ­cita la menció al mal de la següent manera: V.R.S.N.S.M.V.S.M.Q.L.I.V.B (Vade retro Satana numquam suadae mihi vana sunt mala quae libas ipse venea bibas) – retira’tĀ  SatanĆ s, no m’aconsellis vanitats, són dolentes les coses que brindes, pren tu aquest verí–. Ā La creu de 1707 esdevinguĆ© aviat objecte de culte, veneració i estima per part dels autòctons de la contrada (Cabrils, Cabrera, Vilassar/s). El dia que s’erigĆ­ s’afirmĆ  que, sobre el campanar de Sant GenĆ­s de Vilassar, s’havien pogut veure els llums de Sant Elm. L’any 1710 aquest fenomen, interpretat com un miracle, es repetĆ­ dues vegades i tot el poble en fou testimoni, segons les fonts. L’any següent (1711) es repetĆ­ el prodigi tres vegades mĆ©s i en donava fe el Dr. Joan Moret Sala el dia 6 de desembre de 1711.
Aquella primera creu tinguĆ© una curta durada en el temps ja que el 5 de juliol de 1726 a les 3 de la tarda, durant una forta tempesta d’estiu, un llamp la destruĆ­ completament. Paradoxalment la creu sucumbĆ­ a allò del que teòricament havia de protegir els habitants de Vilassar, l’aigua i els llamps.
El sagristĆ  de Sant GenĆ­s, Antoni Massicas, fuster d’ofici s’hi atansĆ  dos dies desprĆØs, el 7 de juliol de 1726 i recuperĆ  les relĆ­quies i l’autĆØntica que mossĆØn Moret havia fet colĀ·locar gairebĆ© vint anys abans. Un altre testimoni, el pagĆØs Josep Casals donĆ  fe que la creu romania feta miques.

Amb posterioritat a aquests fets narrats, el crucifix es restablĆ­ i restĆ  al seu enclavament fins l’any 1870. Pau Pou informĆ  a Josep Mas l’any 1907 que el dia de Difunts de 1870 uns nois de Vilassar de Mar varen fer caure la creu i que mĆ©s tard (l’any 1872) la JustĆ­cia per mitjĆ  del jutge de Cabrils i Cabrera, Francesc Casanovas, s’encarregĆ  que la tornessin a colĀ·locar en penyora per la falta comesa.

El cim de Montcabrer sempre ha estat un lloc predilecte per excursionistes de la nostra contrada.

La darrera demolició d’aquest emblemĆ tic element es donĆ  el 28 de juny de 1914 quan uns desconeguts la sostragueren de la seva ubicació. El 23 d’agost es tornĆ  a colĀ·locar, aquest cop es fĆ©u de ferro, cobrĆ­ la despesa la famĆ­lia Carles – TolrĆ  de Cabrils, la colĀ·locĆ  Joan Suari Roig de Vilassar de Mar i la pintĆ  Joan Font i Basart.

Posted in General and tagged .