La Creu del Montcabrer, el landmark del Vilassar Històric
La principal creu del terme del Vilassar històric Ć©s, per la seva preeminent situació la de Montcabrer. Des del cim de Montcabrer, domina tot el terme i ha esdevingut en els darrers tres segles el landmark de la vella baronia de Vilassar i que no de bades ha fet que molts maresmencs es refereixen a lāindret dāon sāalƧa com la Muntanya de la Creu. Sāha dit que tal vegada aquesta creu sacralitzĆ lāantiga ubicació dels vells costells medievals on el senyor feudal del castell enforcava els reus condemnats a mort i que encara molt abans, en temps de la Cultura IbĆØrica, havia estat lloc de culte i que, segurament arran dāaixò, havia propiciat a lāentorn de la dita cova de les encantades el naixement de tota mena de llegendes sobre bruixes i fetilleres.

Montcabrer domina imperiós tot projectant la seva preeminent creu al vell mig del pla de Vilassar. Foto Imma Romeu.
Al segle XVIII hom hi colĀ·locĆ la creu per tal de servir de punt per comunir contra tot tipus de perills i amenaces el terme. Tot va comenƧar desprĆ©s del fort aiguat de lā1 de maig de 1707 i les desgrĆ cies que aquest episodi de violĆØncia natural produĆ, que duguĆ© al rector de Sant GenĆs de Vilassar, Joan Moret Sala, a impulsar la colĀ·locació dāuna Creu com a mostra tangible del prec general dels habitants de Vilassar (de Dalt, de Mar, de Cabrils i del Sant Crist que aleshores eren tots veĆÆns del mateix terme). El 7 de juny de 1707, amb la llicĆØncia episcopal corresponent es colĀ·locĆ una creu de ā20 palmsā de fusta de Teca amb un tub de vidre a lāinterior que posseĆÆa la llicĆØncia del vicari general i alguns fragments de les relĆquies dels Sants MĆ rtirs de CĆ ller que es veneren des del segle XVII a Sant GenĆs de Vilassar. Es cantĆ elTe Deum laudamus i es donĆ per inaugurada, a mode de vot de poble, la creu que des dāaleshores havia de vetllar per les terres i els habitants de Vilassar en els propers episodis de pluja.
A la creu sāhi inscriviren les inicials de lāoració de Sant Benet contra malediccions i maleficis. Aquesta oració resa aixĆ: C.S.S.M.L.N.D.S.M.D (Crux Santa Sit Mihi lux, non Draco sit mihi dux) ā que sigui la creu Santa la meva llum i que no sigui el dimoni el meu guia ā .Ā La inscripció feta sobre la creu fa encara mĆ©s explĆcita la menció al mal de la següent manera: V.R.S.N.S.M.V.S.M.Q.L.I.V.B (Vade retro Satana numquam suadae mihi vana sunt mala quae libas ipse venea bibas) ā retiraātĀ SatanĆ s, no māaconsellis vanitats, són dolentes les coses que brindes, pren tu aquest verĆā. Ā La creu de 1707 esdevinguĆ© aviat objecte de culte, veneració i estima per part dels autòctons de la contrada (Cabrils, Cabrera, Vilassar/s). El dia que sāerigĆ sāafirmĆ que, sobre el campanar de Sant GenĆs de Vilassar, sāhavien pogut veure els llums de Sant Elm. Lāany 1710 aquest fenomen, interpretat com un miracle, es repetĆ dues vegades i tot el poble en fou testimoni, segons les fonts. Lāany següent (1711) es repetĆ el prodigi tres vegades mĆ©s i en donava fe el Dr. Joan Moret Sala el dia 6 de desembre de 1711.
Aquella primera creu tinguĆ© una curta durada en el temps ja que el 5 de juliol de 1726 a les 3 de la tarda, durant una forta tempesta dāestiu, un llamp la destruĆ completament. Paradoxalment la creu sucumbĆ a allò del que teòricament havia de protegir els habitants de Vilassar, lāaigua i els llamps.
El sagristĆ de Sant GenĆs, Antoni Massicas, fuster dāofici sāhi atansĆ dos dies desprĆØs, el 7 de juliol de 1726 i recuperĆ les relĆquies i lāautĆØntica que mossĆØn Moret havia fet colĀ·locar gairebĆ© vint anys abans. Un altre testimoni, el pagĆØs Josep Casals donĆ fe que la creu romania feta miques.
Amb posterioritat a aquests fets narrats, el crucifix es restablĆ i restĆ al seu enclavament fins lāany 1870. Pau Pou informĆ a Josep Mas lāany 1907 que el dia de Difunts de 1870 uns nois de Vilassar de Mar varen fer caure la creu i que mĆ©s tard (lāany 1872) la JustĆcia per mitjĆ del jutge de Cabrils i Cabrera, Francesc Casanovas, sāencarregĆ que la tornessin a colĀ·locar en penyora per la falta comesa.

El cim de Montcabrer sempre ha estat un lloc predilecte per excursionistes de la nostra contrada.
La darrera demolició dāaquest emblemĆ tic element es donĆ el 28 de juny de 1914 quan uns desconeguts la sostragueren de la seva ubicació. El 23 dāagost es tornĆ a colĀ·locar, aquest cop es fĆ©u de ferro, cobrĆ la despesa la famĆlia Carles ā TolrĆ de Cabrils, la colĀ·locĆ Joan Suari Roig de Vilassar de Mar i la pintĆ Joan Font i Basart.