Les creus cobertes del Camí del Mig.
El Mujal (Cabrera de Mar)
Una mica d’història:
Aquest edifici té un interès artístic poc rellevant però una significació històrica especial ja que segons sembla es construí al 1788 en record de la creu de terme medieval que hi havia en aquell mateix indret marcant el límit dels termes de Vilassar i de Cabrera.
En aquest imatge de volts de 1950 mostra la capella del Mujal original.
Originalment, fins la reconstrucció de l’any 2005, era una estructura de típiques línies del Barroc tardà. Altrament, la capella era la materialització del límit d’una jurisdicció i una altre i amb la creu de terme preexistent primer i més tard amb la capella del Mujal, aquest límit es manifestava físicament. Pel que fa als detalls direm que la capelleta original tenia uns rajols típicament setcentistes formant un escacat a la coberta que al ensems era coronada per una creu de forja i que l’altar era genuïnament barroc amb la recurrent forma ondulant de les seves línies, molt semblants a les presents a la part baixa de les lesenes dels laterals de la portalada de l’església parroquial de Sant Joan de Vilassar obrada el 1760.
Un altre fet que cal tenir en compte és l’etimologia del nom Mujal, un Mujal en el parlar antic és una fita de camí, el que en Castellà diuen mojón , i és que en efecte la paraula Mujal fossilitzà l’evidència que antigament allà hi havia una fita. Segurament confirma aquesta etimologia el fet que a redós de la capella, en els marges de la finca de Can Vilalta, s’hi va trobar a mitjans de juny de 1954 el mil·liari romà d’època d’Agust. Un mil·liari és un fita, un mojón, un “Mujal”. Aquest mil·liari palesa amés que l’actual Camí del Mig era a l’antiguitat clàssica la Via Augusta que unia les ciutats de Roma i Cadis.
Imatge de l’aspecte actual del Mujal. Foto Marc Pons
Pel que fa al contingut de l’oratori, la talla barroca del Sant Crist fou desnonada de la seva capelleta en previsió dels altercats de tint anticlerical que s’esdevingueren durant la Guerra Civil espanyola. Afortunadament un pagès veí de la zona a li donà aixopluc a casa seva on des d’aleshores ha romàs. Actualment, després de la reconstrucció de l’edícula s’hi ha col•locat una imatge moderna sense cap valor històric ni artístic.
Cap als anys setanta es féu una primera “restauració” del Mujal, però el pas del temps i sobretot dels camions l’anaren malmetent fins que cap a volts de l’any 2000 no en quedava pràcticament res. Gràcies a la voluntat d’uns quant veïns de Vilassar de Mar i Cabrera, el record de la capella es pogué salvar i amb la darrera obra mancomunada entre Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera d’arranjament del Camí del Mig, s’emprengué la reconstrucció del Mujal, no la seva restauració ja que la capelleta hagué de ser desplaçada arran de l’ampliació del vial del Camí del Mig. La reconstrucció no hagués estat possible si un particular no hagués cedit generosament el tros de terra on s’hi edificà el nou oratori. Des de la reconstrucció de la capella l’any 2005 s’hi celebra una festa per la Santa Creu de Maig.
Descripció:
És una construcció molt semblant a la resta de capelles (Sant Crist de Vilassar de Dalt, la de Mataró o la de Cabrera). La planta és quadrada i la seva coberta també és de forma piramidal.
La capella és de color blanc, tot i que la motllura de maó i la ceràmica blanca blava de la coberta li donen molt de joc visual.
Al costat de la porta hi ha un cartell explicant que els seus orígens es remunten al segle XVIII (veure plànol de 1777) però que hi ha hagut una reconstrucció durant el mes de maig de 2005. Externament, les parets són totalment blanques i llises. Presenten unes motllures de maó ceràmic ataronjat – rogent que emmarquen el límit superior diferenciant-ne la línia de la coberta.
La porta d’accés és de punt rodó. A través dels barrots de la porta i del vidre que guarda el petit recinte interior es poden veure les figures que resguarda.
És curiosa la solució de la coberta. És una piràmide de quatre cares de base quadrada amb acabat ceràmic. La piràmide es troba escapçada al vèrtex i l’acabament de la punxa la formen un peus de ferro que sostenen la creu. La disposició de les rajoles blanques i blaves forma un zig-zag de color.
Ubicació:
Camí del Mig – carrer de la Mina (Cabrera de Mar)
Límit entre els municipis de Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar.
Protecció:
Forma part del conjunt d’edificis emblemàtics del municipi.
Com arribar:
La capella es troba al camí del Mig xamfrà carrer de la Mina.
És un tram on la circulació és força densa, cal tenir cura quan caminem per aquest punt.
Per arribar-hi es pot agafar el camí del Mig just a l’altura de la Riera de Cabrils i circulant en sentit Mataró, la capella ens apareixerà a mà esquerra. O també es pot fer agafant el camí del Mig des de Cabrera (just a la rotonda de sortida de l’autopista), des d’aquí, la capella queda just a mà dreta uns metres més enllà.
Si es segueix la ruta des de la capella del Sant Crist de Vilassar hi ha una distància de 2.2 km entre les dues capelles.
Si es ve des de la rotonda de l’autopista de cabrera hi ha 0.4 km.
Es pot deixar el vehicle en un aparcament habilitat al costat de la via a l’altura de la deixalleria.
La capella es troba a nivell del camí. La vorera s’eixampla una mica just per donar espai a la capella i a un solitari banc aixoplugat sota l’arbre que li fan companyia.
Si bé és molt accessible, es troba en un punt d’elevat trànsit rodat, cal fer atenció al fer la visita. Està al costat de la deixalleria de residus.